domingo, 15 de junio de 2014


Blog del tercer curs acabat... expliquem experiència...

Aquesta és potser la manera que més m’agrada d’acabar, mirant-me a mi mateixa i observar i reflexionar que he aprés, que he fet malament i en què podria millorar.

Tinc 30 anys, he estudiat durant tota la meva vida, sóc Productora, Realitzadora Audiovisual, TEI i ara estic en procés de treure’m la carrera de Magisteri. He de dir que m’agrada, si no fos per l’anglès i les pràctiques de quart, puc estar orgullosa de casi finalitzar els estudis treballant per sobreviure, fent doble treball de dia y de nit per a poder pagar-me els estudis els dos mesos d’estiu, on acabo baldada però tot sacrifici té la seva recompensa... tot i que una mica més tard que la resta. Per tant el meu resultat és positiu. Una vegada més he aconseguit el que m’he proposat, he anat de cul, com sempre no m’he sabut ajustar els temps com calen, i quasi em pilla el toro. Però bé, ja he acabat el blog...

Ara que he acabat, i quasi com ja he dit, m’agafen els temps, m’hagués agradat profunditzar en temes que eren voluntaris, que em cridaven l’atenció, però ja no dona temps... és una de les coses de les que m’he queixat...

Una pregunta oberta que fas és la següent: ¿Què canviaria de l’assignatura?

Jo el que canviaria serien les videoconferències, és un rotllo per que no tens tracte directe amb el mestre, hi ha varies opcions per a poder comunicar-te, i si, els seminaris estan molt bé, però el dia del seminari molta gent té dubtes, i sempre queda alguna cosa al tinter... tothom pregunta coses i el temps és el que hi ha i la mestra no pot multiplicar-se.

He de dir que el que m’ha costat força també és l’ idioma, sembla mentida que sóc catalana i el Mallorquí em costa molt d’entendre. Fa deu anys que visc a Eivissa, i si que al principi em va costar, però es que el Mallorquí té paraules que no tenen res a veure, i m’ha costat força moltes vegades entendre l’explicació, no vull ni pensar amb les meves companyes que no parlen ni el català.

Agraeixo molt a la mestra, de donar opcions per si no pots venir a classe, per què hi ha hagut tardes que no he pogut assistir i he pogut seguir el fil sense cap problema.

El tema del documental ha estat el que més m’ha agradat, posar en pràctica alguna activitat amb il·lusió és el millor que et pot passar, i a més si surt més o menys com esperaves, molt millor!  

Autoavaluació de les meves competències ara:

-          És autònom en l’aprenentatge:

1.1. Cerca i accedeix a dades i recursos existents a l’hora de resoldre les

activitats, tasques i situacions que es plantegen al Pràcticum i a

l’assignatura

1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació

professional

1.3. Accedeix i revisa altres blocs i experiències per tal d’ampliar la pròpia

formació

1.4. Arriba a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la

informació recollida tant de la teoria com de la pràctica.

 

-          Reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge: 

 

2.1. Identifica punts forts i punts febles quant a les seves capacitats i

competències professionals

2.2. Identifica les pròpies creences i concepcions; contrasta les creences

personals amb les pràctiques i activitats que observa al centre

2.3. Descriu el que vol aprendre, els objectius que es proposa

2.4. Es fa preguntes relacionades amb el propi procés d’aprenentatge

(formació rebuda, formació futura...)

2.6. Argumenta el que ha fet i per què

2.7. Reflexiona sobre els seus errors i cerca maneres de millorar en la seva actuació professional

 

- Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil:

 

3.1. Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del

centre

3.2. Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: distribució del

temps i de l’espai, dinàmiques de treball, coordinació entre professorat,

relació amb les famílies i amb el context proper; i contrasta aquestes

reflexions amb evidències. ( això ja ho faig dia a dia)

 

 

-  Analitza i reflexiona sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge:

 

4.2. Identifica bones pràctiques, les compara

4.3. Elabora hipòtesis de per què passa un fet concret a partir d'un recull

d'informació.

 

5. Reflexiona sobre el procés de millora

 

5.1. Reflexiona sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de millora

5.2. Justifica i contextualitza el projecte de millora a partir de l'anàlisi de

necessitats i de la identificació del problema.

5.3. Cerca informació en relació amb el projecte de millora.

 

 

 

 

 

 

Conferència ALBERT

Ens va donar una conferència, l’ Albert, un mestre d’educació Infantil que actualment treballa com a cap d’estudis en un centre.

El que volia que entenguéssim principalment de la xerrada era, que no sempre surten les coses com a un li agradaria. Però que per molt que no surtin, no s’ha de deixar mai de seguir lluitant.  Es per això la importància de que sorgeixin canvis, que possibilitin millores.

Ens va explicar la seva pròpia experiència, ell treballant de mestre no es sentia satisfet, per que no succeïen les coses com ell volia i era necessari.  Llavors el fet de ser cap d’estudis potser lo obria més camins per aconseguir coses segons les circumstancies.

Ell estava en una escola on no només estava ell desmotivat, sinó que la resta de mestres que compartien dia a dia amb ell també. Una curiositat va ser que els pares per exemple no entraven a l’escola...

Temes tractats per l’Albert                                                                

-      La inclusió: Segons l’Albert l’ inclusió és la millor eina per lluitar contra la desmotivació de la que es respirava a l’escola. Es fonamental per a que hi hagi un bon funcionament, i per la canalla principalment, ja que tots han de disposar de les mateixes situacions i oportunitats d’aprenentatge.

-      Aprenentatge cooperatiu: A la seva escola es treballa per aquest tipus d’aprenentatge, basats en tres àmbits:

*      La cohesió

*      Aprendre per a cooperar

*      Cooperar per aprendre

Exemples:   Es treballen activitats com la de 1, 2, 3 on els infants fan una activitat primer de forma individual, després aquesta mateixa tasca es fa per parelles, per tant de manera compartida. I per acabar s’agrupen en quatre , així aprenen a treballar de diferents formes, aprenen a escoltar opinions diverses dels companys, comparteixen coneixements...

Una de les activitats que va explicar i que em va agradar força, i que no havia escoltat mai, va ser la de “ amics especials” on cada setmana tens un amic al teu costat, on hauran de seure i fer activitats de manera conjunta.

L’activitat que sí que vaig conèixer i que a la nostra escola de Barcelona també impartíem era la de “aules germanes”, en el nostre cas es ajuntaven classes de P-3 amb els de P-4 i fèiem racons tots barrejats. Era increïble com observaves que els grossos ajudaven als més petits.

Ara en aquests centre la cosa ha canviat i les famílies formen part d’aquest procés d’aprenentatge dels seus propis fills, es realitzen reunions per a tractar temes concrets, així ho poden treballar també ells des de casa. És a dir, es treballa de forma conjunta també amb les famílies, com un gran equip tot plegat.

Aquesta manera de treballar es perfecte, ja que tots els que estem amb els infants dia a dia fa que ells aprenguin, la veritat que aquesta escola és un exemple i que moltes haurien de seguir. Per mi seria, per no dir la millor metodologia que s’ha d’utilitzar amb els nostres petits.

Un cop ja he explicat la conferència viscuda de l’Albert vull extreure els indicadors de BONES PRÀCTIQUES:

    Escolta i mirada activa cap a l’alumnat.

    Atenció a la diversitat.

    Alumne com a protagonista del seu propi aprenentatge.

    Implicació i compromís educatiu.

    Escola oberta a l’entorn

    Treball cooperatiu dels mestres.

    Treball cooperatiu amb les famílies.

    Metodologies actives i individualitzades, socioconstructives.

    Temps i espais per a la reflexió.

    Planificació, desenvolupament i autoavaluació permanent en la pràctica educativa.

    Fomentar la motivació de l’alumnat.

    Agrupaments i horaris flexibles.

    Treball cooperatiu amb l’alumnat.

    Resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la reflexió.

    Pràctica educativa democràtica.

Competències treballades:

-      M’ha fet reflexionar sobre el meu treball, moltes vegades el que t’agradaria no succeeix, és com si escoltar-lo m’hagués omplert amb una injecció de positivitat i d’aire fresc, net i nou.

-      He comparat els indicadors per identificar els ítems de les bones pràctiques i he pogut comprovar que gairebé les compleix totes, per tant vol dir que fan molt bona feina.

sábado, 14 de junio de 2014


Què és una innovació docent? ( característiques, entrebancs...)

Actualment el tema “innovació” està per tot arreu, es parla de que es necessari innovar en els temps que corren, seguir creixent per que sinó ens quedem enrere. Innovació com el seu propi nom indica fa referència a crear alguna cosa nova que produeixi una millora de com estava abans. I en el cas d’una innovació docent, vol dir que el mestre ha d’ innovar-se per a no quedar-se enrere, millorar i adaptar-se a tot el que vingui. Però no es una paraula que s’ha d’utilitzar així a la “virulé”, és una cosa seria que s’ha de parlar, fonamentar, reflexionar i quan està ja tot armat portar-ho a terme.

Actualment la nostra societat avança, canvia a passos agegantats, aquest canvi social ve relacionat també amb un canvi tecnològic. Si canvia la nostra societat, canvien també els nostres infants, i el que hem de fer és estar al dia per a que ells també ho estiguin.

Quan parlem d’innovar, parlem d’un procés,  que té un sentit en un context educatiu, s’ha de planificar, organitzar i s’ha d’avaluar. El seu principal objectiu és introduir una millora en un o més dels processos ensenyament- aprenentatge.

Qualsevol innovació implica un canvi, però no qualsevol canvi implica innovació. Amb això vull dir també que els canvis son de forma intencionada però que no sempre són positius, ja que no surten com estava previst, i molts dels canvis no tenen per què ser innovadors.

Aquests canvis van cap a un model d’ensenyament-aprenentatge molt més flexible, que els mestres han d’adaptar-se a aquestes necessitats de la societat actual, on hi haurà canvis de rol del que estaven acostumats a fer.

Aquests canvis els vivim i els podem comparar amb el que fem avui en dia, La universitat té una multitud d’experiències d’ensenyament virtual, el que estic fent jo ara mateix, explicant en el meu blog, que després llegirà la meva mestra, les aules virtuals que ens comuniquem des de Mallorca per videoconferència, el nostre moodle... Per tant nosaltres mateixes hem viscut aquest canvi ben d’ aprop.

La definició que diu la RAE : “ mudar o alterar alguna cosa, introduint novetats” i que pot ser que el que per nosaltres és una novetat per altres no ho sigui, o que per altres centres ja ho tinguin. Per tant és un concepte força ampli, amb variacions.

Com diu TOFFLER (1985) es canvia significativament quan es donen aquestes tres condicions:

-      Quan existeix una pressió externa important.

-      Quan hi ha persones integrants que es troben insatisfetes amb l’ordre existent.

-      Que sigui una alternativa coherent presentada en un pla, un model o una visió.

El que s’ha de fer primerament és observar, prestar atenció a l’entorn i als missatges que ens donen així que un cop tens visualitzat el que es necessita comença a moure-ho.

Característiques d’innovació docent

- Innovació suposa transformació i canvi qualitatiu significatiu

- Una innovació no es necessàriament una invenció, però si algo nou que propicia un avanç en el sistema cap a una plenitud, un nou ordre o sistema.

- L ’innovació implica una intencionalitat o intervenció deliberada i en conseqüència ha de ser planificada.

- L’ innovació no es un fi en si mateix sinó un medi per a millorar els fins de l’educació.

- Implica una acceptació i apropiació del canvi per aquells que han de portar-ho a cap.

- Implica un canvi de concepció i de pràctica.

- És un procés obert i inclús implica una reflexió des de la pràctica.


ETAPES DEL PROCÉS INNOVADOR:

-      Planificació: En aquest moment es quan es fa un estudi de la situació i de les necessitats que té el centre.

-      Difusió: Informar als implicats del nou projecte d’innovació.

-      Adaptació: Etapa on es superen els obstacles, dificultats, resistències..gràcies als recursos, materials que es proporcionen.

-      Desenvolupament: Posada en pràctica del projecte.

-      Avaluació: Últim procés amb l’objectiu que hagi estat positiu i sobretot funcional el resultat.

OBSTÀCLES

En el món en què vivim rarament no hi ha espai a que no ens posin obstacles, seria estrany que ens ho fiquessin fàcil, i molt més en aquest país. Avui en dia amb la crisi que estem vivint, i els retalls tan meravellosos que ens dona el “Súper partit polític” que ens governa poca cosa es pot fer, i molt menys demanar res. Per tant també ho pateixen aquestes innovacions de les que fem referència. A més encara que no es vulgui dir, i ja entro en temes escabrosos, però que sempre surten , es que vivim en una dictadura però de manera silenciosa. Per tant els de dalt prefereixen que seguim impartint una educació tradicional, a la vieja usanza, amb la religió com l’assignatura estrella i d’or!

En fi, per acabar vull dir que estic d’acord amb el que diu Santos Guerra (2000) “la resitència és una necessitat que ha de ser ímplicita a tot projecte de canvi, en cas contrari, el procés d’innovació seria automàtic” Jo ho faig referència a que totes les coses que es fan, i que són importants doncs no seran fàcils, i un cop ho hagis aconseguit la recompensa serà molt més grossa.

Després de cercar tanta informació et quedes sorpresa, per què em pensava que era algo molt més simple. No vull dir que ser un mestre innovador no sigui important però em semblava una cosa que semblava de lògica que havia de fer-se...

He cercat informació de tot tipus, inclús he llegit coses que m’he assabentat cap a on anaven dirigides quan ja estava gairebé acabat el text... En altres moments he abandonat el text perquè em semblava avorrit i que donaven masses voltes a algo que era molt més fàcil d’explicar. Gràcies als apunts també m’ha quedat molt més clar. Diria que ha estat l’entrada que més m’ha costat de fer de tot el blog...


Competències:

-      He cercat molta informació sobre el tema, apunts, blogs i articles.

-      He aprés a llegir solament el que crec que interessa, per tant he pogut decidir amb criteri el que creia que era important, i no perdre el temps en altres coses.

-      He ampliat la meva formació gràcies  a aquest tema.





 

viernes, 13 de junio de 2014


TERCER SEMINARI 13 de MAIG

Aquest va ser el nostre últim seminari, ja havia passat gairebé el semestre i a mi m’havia passat com si res... Com ja he dit abans, jo arribo tard i justament la meva companya que fa amb mi el documental també, així que quan vam arribar estaven les meves companyes reunides per grups parlant de les seves coses.

La mestra ens va cedir un paper explicant-nos que era el que s’havia de fer, havíem d’omplir-lo amb informació del nostre documental. A més vam parlar amb ella explicant-li més o menys que és el que volíem fer i el que li semblava. La veritat es que quan parles amb la teva companya es tenen les idees molt clares, però a mesura que anàvem llegint el paper que teníem sobre la taula ens vam adonar que encara estàvem una mica verdes. Hi havia cosetes que se’ns havien passat i no podia ser... Per exemple ens havia faltat comentar en quant de temps volíem repartir les sessions, i quant de temps pensàvem que podien durar d’una manera estimada.

Un cop llegíem la fulla ens anàvem posant una mica més nervioses, alí va ser quant ens vam començar a posar les piles de debò i centrar-nos. Vam començar a parlar de dates i de temps, organització i planificació.

Després la mestra ens va resoldre algun dubte i ens va donar ànims per a que ho féssim bé, però que ho comencéssim ja, i tenia tota la raó.

Menys mal que la meva companya i jo ens entenem, i funcionem sempre “bajo presión” així que després d’aquell seminari tot va canviar... ;-) No era per falta de ganes, ja que de tota l’assignatura era el que més ganes teníem de fer, era per falta de temps, com sempre.

Competències treballades:

No deixar les coses per el últim moment per què se’t solapen els dies, i ja no hi ha tornada.  


Mòdul 3 RECURSOS TEÒRICS DEL QUE SIGNIFICA UNA BONA PRÀCTICA

Títol: “Una escola amb drets”

Títol: “Bones pràctiques en ensenyament”



Autor:  Unicef Comité Catalunya

Autor: Generalitat de Catalunya, Departament d’ensenyament.

Resum:

Després d’haver llegit el que significa per una altre pàgina i per aquesta última faré el resum de les dues. Però em centraré en la primera, ja que la segona pàgina és una explicació del que és d’una forma general. Així que recopilo informació i d’allí extrec la visió de la primera.

De fet la pàgina escollida de Unicef és molt interessant ja que recopila un seguit de bones pràctiques. On t’explica detalladament els objectius, la finalitat etc.. M’ha agradat moltíssim!

Vaig fer una entrada explicant el que era una Bona pràctica anteriorment en el meu blog.

Les bones pràctiques han de donar en general una resposta a alguna problemàtica prèvia que hi ha al centre i que s’ha de canviar i millorar. Aquest és el seu principal objectiu, en consens amb tot l’equip.

S’ha planificat, parlat, organitzat i finalment avaluat sempre d’un manera documentada.

La descripció de la pràctica escollida porta com a títol: “Els càrrecs com a element de participació en l’organització i funcionament de la classe.” La seva finalitat és que els nens superin les seves dificultats organitzatives, i així puguin incrementar el grau d’autonomia que necessiten.

El que es vol principalment és que a l’aula hi hagi un bon funcionament i que a més els infants tinguin una corresponsabilitat pròpia. Aquests càrrecs serien:

-          Responsables del grup de treball

-          Responsables de la taula.

-          Responsables de càrrecs del grup- classe.

-          Responsables de l’ordre i el funcionament dels serveis comuns.

-          Representants del grup en assemblea general.

Aquests càrrecs roten cada quinze dies. Cada càrrec té unes tasques determinades i concretes. A més en assemblea es canvien els càrrecs, per tant ho decideixen de manera democràtica. La mestra tindrà el paper de guia, dinamitza i condueix. El infants son els que tenen el paper de dinamitzar i ser responsables dels seus deures.

Els espais utilitzats son la pròpia aula i espais comuns del centre, és una manera d’educar amb valors.

Autors concretament d’aquesta pràctica: Magda Baqués, M. Cinta Margalet. D’una escola que es diu: Escola Pública Sant Miquel, Cornellà de Llobregat, Barcelona.

 Competències treballades: Reflexionar sobre les vegades que he treballar una bona pràctica i no m'havia adonat. Fer un recordatori d'aquestes.

 

 

SEGON SEMINARI 8 ABRIL :

Com treballo fins les 18:30 arribo als seminaris una mica perduda, ja que demano poder marxar una mica abans, i quan he arribat ja està força començat. Aquell dia recordo que ens van ficar un número a cadascuna. La mestra ens va donar articles i recursos teòrics per a que nosaltres mateixes de manera individual poguéssim extreure indicadors de bona pràctica. Cadascuna tenia un número i es llegia el seu article. Un cop ja tenia cadascuna els seus indicadors ens havíem d’ajuntar en grup amb persones que tinguessin la mateixa numeració que tu, es a dir del número 1, 2 i 3. Llavors entre nosaltres havíem de fer una posada en comú sobre les nostres conclusions i el perquè escollíem aquells indicadors. Un cop ho hem parlat entre nosaltres es decidia en consens quins serien els nostres indicadors de bona pràctica de manera conjunta. Ja es tenia una nova llista.

Ens tornaven a ajuntar però d’una altre manera, ara havien de ser persones que tinguessin diferents numeracions, les del 1, 2 i 3.

Així va quedar la nostra:

-          Atenció, diversitat; presencia participació i progrés.

-          Formació continuada i innovació en base a una pràctica reflexiva.

-          Autoavaluació i avaluació formativa ( continua durant tot el procés)

-          Currículum obert, flexible i com a punt de partida.

-          Ensenyança- aprenentatge centrada en l’alumne.

-          Escola oberta a l’entorn.

-          Agrupaments flexibles i reduïts

-          Temps i espais dedicats a la reflexió.

-          Temps i espai per desenvolupar l’autonomia dels Infants.

-          Treball en equip entre tota la comunitat educativa.

-          Desenvolupar la creativitat.

-          Centre adaptable als diferents contextos i situacions

-          Escolta activa i mirada activa.

-          Resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la reflexió.

-          Compromís ètic, moral i polític del docent.

-          Aprenentatge significatiu partint dels interessos i motivacions dels infants.

-          Planificació i programació coherents amb concreció curricular del centre.

-          Activitats i propostes amb objectius clars.

-          Establir vincles afectius estables i positius.

 
La veritat que va ser una pràctica força interessant, i crec que ens va anar molt bé pe a reflexionar i participar entre totes.

Ara que la miro una altre vegada hauria sumat:

-          Inclusió completa, lluitar contra la exclusió escolar.

-          Educar com a drets de tots.

-          Participació de les famílies, implicació activa per part d’aquestes.

-          Pràctiques educatives inclusives.

-          Organització i planificació de tota la bona pràctica, documentada.


Competència treballada: Gràcies a aquesta pràctica que he fet al seminari, m'ha quedat del tot clar que son els indicadors de bones pràctiques.